Crònica d'experiència Erasmus

La meva experiència Erasmus

Tot va començar un 6 de març en què vam partir 7 alumnes de l’IES Mossèn Alcover a Berlín, 6 de les quals són del CFGS d’Educació infantil i jo, d’integració social. Els nervis per conviure amb persones que no coneixia molt eren bastants alts, però després d’aquesta experiència puc dir que ha estat de les millors decisions que he pogut prendre en la meva vida, ja que no només m’enduc companyes i amigues, sinó persones que han estat una família per mi durant aquesta estància.

Hi havia nervis, però m’ajudava el fet d’estar amb la Melissa perquè ja he viscut amb ella en l’anterior Erasmus que vaig fer. Vaig poder conèixer millor la Tatiana i posteriorment la Marta, que vivia en l’altra casa i va venir a viure amb nosaltres també. Elles han sigut les persones més importants per mi en aquesta experiència.

Vaig començar les pràctiques amb la Marina a l’escoleta El Mundo de los Niños. Amb una barreja de sentiments, vam entrar a l’escoleta i ens van presentar tots els educadors i educadores, la directora i ens van mostrar les instal·lacions. Una vegada presentat tot, em van dir que hi havia un cas d’integració social dins del grup dels dofins, que són infants de 3 a 4 anys. Jo tenia por, ja que mai havia tractat amb infants tan petits i els primers pensaments que tenia eren que no m’agradaria o que no sabria com realitzar les intervencions, però després d’aquests tres mesos he pogut veure que aquells pensaments només eren prejudicis i que he descobert un nou col·lectiu on m’encantaria treballar en un futur.

Qui va marcar la meva experiència dins de l’escoleta va ser la M. (l’anomenarem amb la seva inicial per mantenir la privacitat), una nena de quatre anys amb un transtorn en el desenvolupament de la parla, que no era capaç de dir més de 50 paraules de vocabulari. Mitjançant l’ajuda de pictogrames i la repetició verbal constant durant els mesos, vàrem poder aconseguir uns canvis extraordinaris en el seu desenvolupament comunicatiu. D’expressions on només deia una paraula, vàrem poder aconseguir que la M. formulés fins i tot frases completes.

No només he fet tasques d’integradora social, sinó que hi ha hagut dies que he hagut de fer d’educadora infantil, la qual cosa també ha estat una experiència que m’ha agradat molt. Vaig poder crear més vincle amb els infants de la classe, fet que em va fer veure que aquest col·lectiu és un dels meus preferits per poder fer feina amb ells, ja que la seva innocència, diversió i pensament em varen fer veure que l’amor que transmeten és transparent i real.

Professionalment, ha estat una experiència molt enriquidora com a integradora social. He pogut aprendre dels meus errors i aprendre a cercar noves alternatives a aquells errors. Així i tot, no tot han estat rialles: he pogut cultivar la meva paciència en gran mesura, perquè encara que els infants siguin encantadors, hi ha moments en què també tenen dies dolents. Dins de l’àmbit personal, aquesta experiència m’ha ajudat a aprendre i créixer com a persona. He pogut conèixer gent meravellosa, gaudir d’experiències úniques i sobretot viatjar molt. Ha estat una etapa de la meva vida on he pogut gaudir al màxim de cada vivència i a la vegada, ha sigut una etapa de reflexió personal.

L’aprenentatge més important que ha marcat la meva experiència és que ser inflexible pot tancar moltes portes i, sense voler, aïllar-te. Tenir un pensament flexible davant les situacions i les persones, sempre que siguis coherent amb els teus principis i valors, pot crear experiències i vincles únics.

PAULA QUIÑONES MARTÍNEZ, alumna del CFGS d’Integració social.